Giroscopio

Una instalación centrífuga de Federico Sancho y David Dorado

El giroscopio es un dispositivo mecánico que sirve para medir, mantener o cambiar la orientación en el espacio de algún aparato o vehículo. Como una peonza, es a través del movimiento de rotación como equilibra su eje al entrar en contacto con otras fuerzas que alteran su estabilidad.

Giroscopio es una instalación artística que hace referencia al equilibrio, el movimiento o la orientación y pone en valor el baile existente entre nuestro punto de vista – posición – y la realidad que el mundo nos ofrece

Siguiendo la misma lógica, esta exposición propone un recorrido sin rumbo basado en la intuición donde cada obra generará un movimiento en el espectador que le hará trazar su propio recorrido, equilibrando las fuerzas externas con su propia subjetividad.

Federico Sancho: Cerámica, pintura, concepto
David Dorado: sonido, música, diseño sonoro, concepto

www.giroscopio.es

11.04.24 – 10.05.24

Centro cultural Gornal Bellvitge en Subsuelo: Espacio de arte

Horarios Sala exposición lunes a viernes: 10 a 13.30 y de 16 a 21.30

Etiquetado: / / /

Lo que no sabía que sabía

Lo que no sabía que sabía es una propuesta instalativa Dora Cantero donde los sueños son el punto de partida para la palabra, la imagen y la música.  Un intento de sacar a la luz, a través de juegos visuales poéticos, los mensajes del inconsciente: lo que no sabemos que sabemos pero en realidad, ya sabíamos. La poesía influye en sus trabajos teatrales de la misma manera que la teatralidad lo hace con sus piezas poéticas. Imagen, objeto, voz, música y palabra tejen un universo donde conviven vigilia y sueño, humor y nostalgia, metáfora y realidad. 

De entre sus videopoemas, he podido participar en la música y diseño sonoro de No Lóbulo así como en el diseño y coposición de un espacio inmersivo para cuatro altavoces donde se recopilan, mezclan y difuminan distintos relatos de sueños.

Etiquetado: / / / /

La Milagrosa

La Milagrosa es un projecte d’instal·ació en desenvolupament.

Parteix d’una llegenda publicada pel folklorista  de Joan Amades segons la qual, un pastor va ser salvat miraculosament per la Mare de Déu mentre dormia refugiat en una balma un dia de gran tempesta .  En despertar-se, va veure la Mare de Déu a l’entrada de la balma sostenint amb la força dels seus braços  la gran roca que l’aigua de la intensa pluja havia descalçat i que sens dubte, l’hauria ben esclafat mentre dormia.

Aquesta evocadora imatge d’una verge que fa miracles amb la seva força fisica és el punt de partida per a la creació del projecte d’nstal.lació artística  “La Milagrosa” que gira al voltant del concepte de miracle, misteri i màgia. 

La instal·lació pretén ser un recorregut històric, cultural i social a través de fets miraculosos i màgics ocorreguts a Catalunya, així com una exposició del món de la taumatúrgia, l’hagiografia, els mites i la màgia, amb l’objectiu de posar en relació els conceptes de fe i fantasia com a solució per problemes actuals irreversibles  davant de respostes i accions concretes en l’àmbit social i polític.

A nivell tècnic i formal, la instal·lació es proposa com a una obra de teatre expandit  que treballarà desde la poesia visual per oferir una dramatúrgia basada en objectes i  establint un diàleg entre la terrenalitat de l’objecte quotidià i la “màgia” de la tecnología. Aquest intercanvi ve ,per una banda ,del treball de recerca i investigació de la poètica i la metàfora dels objectes i , d’una altra , de la investigació de les possibilitats narratives  que els sistemes de control electrònic (analògics i digitals),el so i la llum  poden oferir al ensamblar-se amb aquests objectes i el medi que els envolta.

Aquest diàleg descansa sobre una base teòrica de recerca i investigació històrica de la relació entre miracles, màgia,  llegendes i mites del folklore català i avança cap a la reflexió actualitzada del concepte del que és miraculós avui en dia,  en una societat on la tecnologia, les xarxes socials  i la sobreinformació juguen un paper important en els conceptes de veritat o mentida.  

Màgia , miracle i folclore

Un miracle és un fet sobrenatural que no es pot explicar per causes ordinàries i que s’atribueix normalment a una divinitat. 

Un acte màgic és un fet igualment sobrenatural que fuig de les regles de l’enteniment, però  que es considera manipulat per algú per crear tal efecte. 

En aquest sentit, sants, santes, deus, verges, mags, bruixes, , taumaturgs, com a artífexs executors de fets sobrenaturals, son al mateix grup: aquell que l’ésser humà ha creat per donar sortida a la fantasia, així com a la necessitat de respostes a les seves pors davant de lo desconegut. 

Relats de miracles i fets sobrenaturals hi han hagut sempre a la història de la humanitat. L’ésser humà necessita creure i fer ús de la seva capacitat de fantasia, traspassar els límits de la lògica i creure en el misteri per donar resposta als abismes que la vida ens presenta. 

Però com es decideix si un fet sobrenatural és un miracle o  no? Qui té el poder de decidir-ho? Quina diferència hi ha entre la màgia i la taumatúrgia? Quina és la línia que separa la fe de la fantasia?

La singularitat de la instal·lació resideix en un format instal.latiu immersiu on l’espectador es fa un recorregut per diferents instal.lacions visuals i sonores amb una relació dramatúrgica , a través de tot un arc expositiu de miracles que van desde el folklore i el mite fins allò que avui en dia podem considerar petits miracles quotidians. 

Tot un dispositiu creat per amor al misteri,  perquè estimar el misteri vol dir tenir la llibertat de poder deixar de buscar respostes per coses que potser les tenen, però que preferim no saber. 

En última instància, creure en magia i miracles és un petit acte de resistència davant de la innocència perduda i un lloc on deixar descansar la raó i la lògica que necessitem per explicar i explicar-nos en relació al món que ens envolta, però no serveix com a fugida davant la necessitat de compromís social i polític davant de segons quines problemàtiques.

La Milagrosa és un projecte de la dramaturga, poeta visual i directora d’escena Dora Cantero i del músic i artista radiofònic David Dorado.

Dora Cantero

Licenciada en Direcció escénica i dramaturgia per la ESAD de Murcia, especialitzada en Teatre Visual. 

Les meves creacions teatrals reposen en la força visual i metafòrica dels objectes, de la mateixa manera que hi ha una  teatralitat que es troba intrínseca a les meves creacions visuals. 

D’aquest diàleg entre lo teatral i lo visual, van néixer els “Somnipoemes”, càpsules poètiques audiovisuals com els somnis com a punt de partida. Aquestes càpsules han estat projectades en diverses edicions del festival Nudo de poesia de Barcelona al cicle “Versos i visuals”  i van conformar l’exposició “SueñoPoemas”, que es va mostrar al Centre d’art contemporani Centro Párraga de Murcia al Novembre de 2021. 

Al 2023 vaig crear la instal.lació “Lo que no sabía que sabía”, on les peces audiovisuals dialogaven amb la poesia visual i objectual en un recorrregut poètic interactiu. 

Com a docent treballo com a professora a l’institut del Teatre de Barcelona a la assignatura de la rama de Visual “Práctica escènica 2” i he impartit un taller de videopoesia al Ateneu de Sant Cugat. 

He estat convidada com a conferenciant  al simposium sobre teatre visual de Figures i objectes IF de barcelona i al programa “Oye toca ver” de Santa Cruz de Tenerife impartint una master class sobre teatre visual i noves dramaturgies. 

David Dorado

Com artista radiofònic ha realitzat diferents peces artístiques com El agua curva (Selecció Chicharra Festival  2023 (Huelva), Oído Medio 2023 (Museu d’art contemporani de Santiago de Xile), Radiophrenia 2023 (Edimburg), Festival Tsonami 2023(Valparaiso ) o Night ballad for the Rio Grande (Radiophrenia 2022 (Edimburg). També ha creat podcast artístics d’investigació pel magazin digital català Bcn Mes i capítols breus on experimenta i difumina els géneres de la narrativa sonora al seu podcast Karate Kino. Aquesta obsessió pel relat únicament a través del so el va portar a organitzar el cicle de sessions d’escolta de radioart i narratives sonores NIT al cinema cooperatiu Zumzeig.

Com a músic i compositor lidera els projectes musicals Casa das Feras , Malatesta o l’espectacle musical “El agua prometida” amb el bateria i percusionista Antonio Miyagui

També treballa des del so per al món de l’audiovisual, principalment en cinema i publicitat fent so directe, mescla, disseny sonor, Foley i postproducció de so ( El cost de la fruita, La Selva Ecosistema Creatiu).

Com a tècnic audiovisual i multimèdia està especialitzat en projeccions analògiques (Filmoteca de Catalunya, Zumzeig), en el disseny i producció d’instal·lacions sonores i audiovisuals i en la producció tècnica de festivals com Eufònic o L’Alternativa.

Etiquetado: / / /

Karate Kino #5 · Isla Naufragio

El Naufraguito es el fanzine más antiguo de España. O casi. A saber, dicen ellos.

Este mayo cumple 125 números y desde Karate Kino queríamos hacerle un regalo. Este capítulo está vertebrado por una charla que tuve con Ceferino Galán, su editor, y el resto es un intento de llevar el espíritu del fanzine al mundo del audio. Una serie de gags, cameos y ocurrencias varias hilan, vertebran y secundan lo que nos va diciendo Ceferino.

En esta fiesta me ha acompañado mucha gente generosa y hermosa  que comparten a su manera  algo fundamental con el fanzine. A algunos les he invitado yo y otros se han invitado solos porque también querían estar en la verbena.  Y yo tan contento y  agradecido de bailar con vuestra solera y brindar juntos por algo que nos une y nos trasciende.

Aquí cito a todos los que han participado, independientemente de su protagonismo y presencia en la pieza:

Ceferino Galán
Ana Biermann
Victor Balcells
Marta Bassols
Jana Montllor
Raul Verdejo
Dora Cantero
Raül Chamorro
Carme Baqués
Nadia Toldà
Alex Gil
Llapispanc
Esteban Bernatas
Jordi Arjona
Montse Duran
Rosa Martí
Carlos Donaire
Rita, Adam y Basilio (los fanzines del futuro)

Etiquetado: / / / / / / / /

Wall Pater · Ràdio Paradigma Mur

Aquí está mi aportación al programa que Ràdio paradigma Mur ofreció a Ràdio ZZ desde el CCM del Born.

Teníamos carta blanca para hablar sobre la idea de muro, y yo me centré en los muros relacionales:

Wall Pater se centra en la relación de un hijo con su padre para hablar de los muros relacionales que se establecen dentro del núcleo familiar, paredes construidas por una comunicación errática o ausente.

Esta pieza confronta el deseo de querer derribar esa barrera con la frustración de no poder hacerlo.

Etiquetado: / / / / / / /