Alimentarse en la cárcel Modelo ha sido el punto de partida de una serie de conversaciones con las que hemos tejido una pieza sonora que nos ha permitido hablar de huelgas de hambre, de las luchas de la COPEL, de conciencia de clase, de miseria, de identidad, de trapicheo, de dignidad.
Esos relatos han ido reclamando diferentes objetos – espacios donde alojarlos, ya fuera de manera literal o simbólica, y sonoridades gastronómico – carcelarias que les acompañaran. El resultado es este documental sonoro situado llamado El Ranxo y tenéis hasta el 29 de setiembre para verlo en la sala de exposiciones del CC la model
Gracias a todos los que habéis accedido a regresar a lugares a los que no siempre es fácil regresar y prestarnos vuestra voz para mantener viva la memoria de lo que ha significado una cárcel como la Modelo.
Un trabajo de la Fundició y un servidor.
Video Nicolàs Auger
Fotos Cecília Coca
Con la colaboración de la Fabra i Coats: fàbrica de creació y l’Ateneu de fabricació de les Corts
La Guinda és una instal·lació sonora sobre gastronomia formada per altaveus i estris culinaris. Actualment en fase de prototip, buscant espais i sinèrgies on desenvolupar-la.
Per una banda, és una obra dissenyada per escoltar-la amb altaveus de diferents mides integrats en diferents estris de cuina i , convertint l’estri /altaveu en un únic objecte. Al mateix temps, aquests estris són percudits per una sèrie de vàlvules mecàniques a través d’un llenguatge midi. És , per tant, una conjugació acusmàtica i musical al servei d’una dramatúrgia sonora.
El dispositiu serà un petit moble de 2 x 1 metres amb rodes i amb un taulell llis on s’hi instal·larà la cuina. No és una cuina funcional: es tracta de dissenyar un producte conceptual a través dels objectes/altaveus (una cuina portàtil) per compondre una dramatúrgia sonora en forma de peça tancada . Els altaveus aniran oferint relats i sonoritats enregistrades prèviament i una serie d’electrovàlvules anomenades solenoides percudiran els metalls i objectes relacionats amb la cuina, oferint sons orgànics sense processar i identificadors del fet culinari. D’alguna manera, podríem parlar de teatre d’objectes i comparar els altaveus – objectes amb els actors i actrius d’un espectacle i els solenoides amb la banda de músics que acompanya l’espectacle.
La gastronomia és un detonant magnífic per parlar de qualsevol cosa: folklore, art, alquímia, política , sexe, addiccions, etc. És un disparador de records i d’anècdotes, de fílies , fetitxes i sensibilitats. Al mateix temps, també és un terreny molt ric, singular i estimulant a nivell sonor . Aquesta instal·lació té l’objectiu, doncs, de poder mostrar tots aquests temes i recollir-ne les sonoritats més rellevants, conjugant-les de manera artística i al servei d’una narrativa.
La proposta és poder adaptar i nodrir part de la instal·lació amb l’espai que es relaciona. M’agradaria poder utilitzar veus i identitats sonores que orbitin al voltant del seu punt d’exhibició. Tenir converses sobre cuina com a punt de partida amb veïns i veïnes, treballadors i establiments que habiten el centre expositiu i que després es puguin reconèixer en la instal·lació. Us prego que mireu aquests dos enllaços a Vimeo per fer-vos-en una idea ràpida: TEASER 1 (només motors solenoides) TEASER 2 (solenoides i altaveus amb textures)
T’interessa? Descarregueu el dossier complert aquí i contacta’m
