La Guinda

La Guinda és una instal·lació sonora sobre gastronomia formada per altaveus i estris culinaris. Actualment en fase de prototip, buscant espais i sinèrgies on desenvolupar-la.

Per una banda, és una obra dissenyada per escoltar-la amb altaveus de diferents mides integrats en diferents estris de cuina i , convertint l’estri /altaveu en un únic objecte. Al mateix temps, aquests estris són percudits per una sèrie de vàlvules mecàniques a través d’un llenguatge midi. És , per tant, una conjugació acusmàtica i musical al servei d’una dramatúrgia sonora.

El dispositiu serà un petit moble de 2 x 1 metres amb rodes i amb un taulell llis on s’hi instal·larà la cuina. No és una cuina funcional: es tracta de dissenyar un producte conceptual a través dels objectes/altaveus (una cuina portàtil) per compondre una dramatúrgia sonora en forma de peça tancada . Els altaveus aniran oferint relats i sonoritats enregistrades prèviament i una serie d’electrovàlvules anomenades solenoides percudiran els metalls i objectes relacionats amb la cuina, oferint sons orgànics sense processar i identificadors del fet culinari. D’alguna manera, podríem parlar de teatre d’objectes i comparar els altaveus – objectes amb els actors i actrius d’un espectacle i els solenoides amb la banda de músics que acompanya l’espectacle.

La gastronomia és un detonant magnífic per parlar de qualsevol cosa: folklore, art, alquímia, política , sexe, addiccions, etc. És un disparador de records i d’anècdotes, de fílies , fetitxes i sensibilitats. Al mateix temps, també és un terreny molt ric, singular i estimulant a nivell sonor . Aquesta instal·lació té l’objectiu, doncs, de poder mostrar tots aquests temes i recollir-ne les sonoritats més rellevants, conjugant-les de manera artística i al servei d’una narrativa.

La proposta és poder adaptar i nodrir part de la instal·lació amb l’espai que es relaciona. M’agradaria poder utilitzar veus i identitats sonores que orbitin al voltant del seu punt d’exhibició. Tenir converses sobre cuina com a punt de partida amb veïns i veïnes, treballadors i establiments que habiten el centre expositiu i que després es puguin reconèixer en la instal·lació. Us prego que mireu aquests dos enllaços a Vimeo per fer-vos-en una idea ràpida: TEASER 1 (només motors solenoides) TEASER 2 (solenoides i altaveus amb textures)

T’interessa? Descarregueu el dossier complert aquí i contacta’m

Etiquetado: / / / / / /

Estado de emergencia

ESTAT D’EMERGÈNCIA

Estat d’emergència és una instal·lació artística de Dora Cantero i David Dorado sobre allò que s’obre pas,  allò que roman amagat fins a trobar l’escletxa des d’on emergir.

Una proposta que indaga en la potència de l’objecte, la imatge i el so per vertebrar metàfora, joc i poesia.

Amb la nit del museus com a punt de sortida i organitzat per Parlem Contemporani? es podrà visitar fins al 09.06.24 a les golfes del Convent de les arts d’Alcover.

Giroscopio

Una instalación centrífuga de Federico Sancho y David Dorado

El giroscopio es un dispositivo mecánico que sirve para medir, mantener o cambiar la orientación en el espacio de algún aparato o vehículo. Como una peonza, es a través del movimiento de rotación como equilibra su eje al entrar en contacto con otras fuerzas que alteran su estabilidad.

Giroscopio es una instalación artística que hace referencia al equilibrio, el movimiento o la orientación y pone en valor el baile existente entre nuestro punto de vista – posición – y la realidad que el mundo nos ofrece

Siguiendo la misma lógica, esta exposición propone un recorrido sin rumbo basado en la intuición donde cada obra generará un movimiento en el espectador que le hará trazar su propio recorrido, equilibrando las fuerzas externas con su propia subjetividad.

Federico Sancho: Cerámica, pintura, concepto
David Dorado: sonido, música, diseño sonoro, concepto

www.giroscopio.es

11.04.24 – 10.05.24

Centro cultural Gornal Bellvitge en Subsuelo: Espacio de arte

Horarios Sala exposición lunes a viernes: 10 a 13.30 y de 16 a 21.30

Etiquetado: / / /

Lo que no sabía que sabía

Lo que no sabía que sabía es una propuesta instalativa Dora Cantero donde los sueños son el punto de partida para la palabra, la imagen y la música.  Un intento de sacar a la luz, a través de juegos visuales poéticos, los mensajes del inconsciente: lo que no sabemos que sabemos pero en realidad, ya sabíamos. La poesía influye en sus trabajos teatrales de la misma manera que la teatralidad lo hace con sus piezas poéticas. Imagen, objeto, voz, música y palabra tejen un universo donde conviven vigilia y sueño, humor y nostalgia, metáfora y realidad. 

De entre sus videopoemas, he podido participar en la música y diseño sonoro de No Lóbulo así como en el diseño y coposición de un espacio inmersivo para cuatro altavoces donde se recopilan, mezclan y difuminan distintos relatos de sueños.

Etiquetado: / / / /